repren y l'ayre me l'enfebra; lo mantenen ab brou de palla de màrfega y peles de canya a la llauna. Pobre bestiola, quan se veurà tan guarnit, per poch conexement que tingui serà capàs de posarse a plorar. ¡Pobre cavallet! Me sembla que si no'l tornan ab un bayart al Cilindro, se'n veurà un fatich per arribar a casa. Dígali a n'en Tets que fassi una cosa: que li enumeri les potes, que se'l carregui a coll, y en sent a la Iglesia qu'armi totes les pesses y fassi la cerimonia, si vol anar segur y quedar be.
— Me n'hi vaig. Encara'l faré cremar. Vaja, caballers, mandar.
— ¿Te'n vas, salao? Míra, noy. Si fos cas que la cosa's pogués compondre y'l compromís fos per trenta ò quaranta duros més ò menys, cónta ab en Peret: lo que fassi un altre home ho faig jo y dos travessos de dit més. Perque'm dol y'm sab greu, y no tinch prou galtes per treure la vergonya si la festa surt escarransida. Vès de compòndreho. Si no ho fas per tu y per mi, que tenim decoro, fésho pels animals; que lluhexin un cop al any per la seva festa.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/40
Aquesta pàgina ha estat revisada.
