Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/41

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Pobrets! tan pacients, tan resignats, cobrant cops y sentint males paraules per tot recreyo, y ara que'ls podem obsequiar ab música y tortell, olors de flors a la cua y cintes y fineses de benedicció y amparo, Deu me valga! dexarlos com uns heretges! Finet, vès qui t'hi poso al devant: fésho per Sant Antoni!


***


 — Sant Antoni m'ha salvat en molts encontres y perills; per axò l'estimo y li agrahexo lo qu'ha fet per un servidor.
 L'any que'm va tocar ser abanderado m'hi vaig gastar un poder de moneda. S'ha de fer públich: jo era promès ab la Coloma galana y ell en persona, Sant Antoni Abat, me va arreglar lo casament. Desd'aquell día ensà que li guardo unes tendencies y un respecte y li porto tanta afició com al pare y la mare, que, si ells m'escoltan y'm poden sentir, més de quatre cops los hi encomano que si pel cel se topan alguna vegada ab ell que no s'estigan pas de be-