sarli la mà, de ferli'l rendibú, y de donarli expressions y fineses de part meva. Potser no hi hà cap vespre, qu'abans de dormir, no'ls hi fassi lo encàrrech.
M'hi vaig gastar molt diner per la festa dels Tres Toms; la paga va ser de personatge real; compto que'n va quedar content de mi. Afigúrat, que si no es per la familia qu'hi va posar impediments y escrúpols y males cares, ab una inflor de bigotis y un desviar la vista que'ns enrahonavam y no'ns veyam, lo porque que l'acompanya per tot arreu volía que'l fessin de plata macissa. Varen comensar a dir que no era propi engalanar ab aquexa fantasía a un tocino.
«Però, voto al món, — responía jo. — ¿Que us penseu qu'es una bestiola qualsevol? Teniu d'entendre que no es porch de matansa; es l'amich d'un Sant y'l seu company més ferm y exacte. Es un porch de la noblesa, perdonèu l'expressió, que lo seu llomillo no se'l menjarà ningú ni ab mongetes ni sense.»
Nada, no hi va valguer rès; va quedarse com sempre, vestit de negre com un hermano del hospici.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
