«Al menys, fèmlo pintar de blanch ò de color de rosa, que serà més curiós.»
Que nó; no hi van volguer saber rès les dones. Qu'era mancarli al respecte, que fora una moxiganga, que estava establert axís y axís havía de quedar sense disfressa ni baldeyo de barnissos y pintures. Jo que me'n salto al Regomir a n'aquell torner. «Quant valdría un garrinet de marfil?» «No'n fabrico jo», me va dir, guaytantme fit a fit per veure si me'n burlava. Que si no m'arriba a dir que no més feya boles de billar, no los hi haguera valgut la butlla de Meco, qu'haguera sigut porch de marfil mal haguessen picat de peus fins a esquerdar los fonaments de la terra.
Però ahont hi vaig pendre la revenja va ser ab la corona. Vintivuyt onses de plata de carregament se li van aburrir entre cap y clatell; ja sua'l día de la festa ab aquell embalúm; ventura qu'es de fusta ò sinó ja aniría acotat. No'n fa poca de romana aquell adorno y les estrelles!
La Capella vaig volguer que fos nova ab pilastres pintades de marbre
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat revisada.
