esquena? no hi valía rès, feya donar torta a la direcció dels ulls, a tall de ganxo, y la veya tan be y tan clara com si l'hagués tinguda de front. Y me satisfeya reposar la vista, fos al indret que volgués d'aquella perfecció de dòna. Si tenía més salero ella posada d'espatlles que més de quatre, ab fama de guapes, en tota la fatxada de la cara!
Molts diuen que s'amagrexen quan estan enamorats: jo m'hi engrexava contemplantla. M'entrava un lleveig de satisfacció quan la sentía aprop meu que no'm cabía al cor y la escampava per tota la casa posant de bon humor a tothom y bestrayent alegríes a dojo que, tots, grans y xichs, les bescambiavan per rialles.
«Es un gat, aquest Peret;» deya la mestressa.
La Colometa no tornava resposta, però reya com los demés. Si ho hagués sapigut que tot aquell malgasto d'alegría, tot aquell contento y placenteyo escampat y repartit entre tots m'exía del cor no més que per ella!... Per la Coloma's feya la festa y per tenirla satisfeta a ella sola feya
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat revisada.
