tanta disbauxa, que n'arreplegavan los altres que no m'interessavan per rès encara qu'estessen tristos.
Però, amigo, un día, de sobte se'm va estroncar la felicitat. La Coloma estava a punt de prometres ab un minyó, que no ho vulguis sapiguer la moneda que tenía son pare. ¿Sabs que tu y jo, a casa nostra, a les gerres hi tenim olives? donchs ell hi tenía xinxons y durillos d'aument.
— Tenía un desespero que no sabía ahont donarla. Me'n vaig dret a la quadra y allí, posat lo cap sobre'l coll de la Perla, l'euga més ben estampada qu'ha vist lo sol d'Espanya, espurnejantme'ls ulls, li deya, baxet com si'm confessés: «Perleta, hermosa, be ho sabs qu'en Peret t'estima, que't cuyda y t'apexa y t'obsequía y't fa brillar la teva riquesa, que cap més cotxero ha pogut enganxar un altre animal que fassi'l teu goig y la teva magestat. ¿Què dirías si en Peret t'aburrís y no fes cas de tu y portés la discordia a la quadra,
