fent comprar al amo un'altra euga que fos tan xula com tu, ò que s'ho presumís? ¿Què farías tu, reyna de casa, perleta de sota mar, polida, salada, garbosa, si en Peret te despreciés; lo teu estimat, en Perico, que t'ha conduhit y t'ha pujat de petita y te n'ha fet l'adorno de la ciutat, la joya brilladora y la enveja dels senyors y dels nobles que voldrían lluhirte y que'ls hi fesses lluhir los carruatges y les persones? ¿No es veritat, dolcesa meva, que t'emmalaltirías y perdrías lo garbo y la presencia y poch t'estimaría encisar los ulls dels altres no alegrant ja los del Peret? ¿y que la pena no't dexaría medrar y foras infelissa y desgraciada? ¿No es veritat, euga meva, que aqueix mancament del Pere fora la teva sentencia y'l condol per tots los díes de la teva vida? ¿Veus en Peret com plora? Es que l'ha aburrit un'altra femella; nó, no ets tu, Perla fidel; es una estrella de llum que m'ha encegat la vista y la claretat; es un trosset de cel, de trànzit en la terra, que m'ha dexat a les fosques y a les tenebres per un altre home ¡per un altre! que potser no trobarà
