Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

posant los llavis al mateix punt que tu'ls hi havías posat, y en aquella copa ningú més hi ha begut. La guardo com reliquia teva que tu vas afavorir y adornar, tocante no més la boca; la guardo, perque si't perdo y te casas ab un altre home, quan lo meu darrer día sía arribat, quan me mori y'ls conexements me flaquegin y vegi entre boyres obrirse les portes del cel, demanaré cordial que me'l servexin en la teva copa; les forses me revindràn, pronunciaré'l teu nom y'l meu esperit volarà pera agenollarse devant Deu y demanarli que't deixi venir al cel quan sía la teva hora darrera, si per cas Deu tingués repugnancia a dexarthi entrar per càstich de lo que m'hauràs fet patir en lo món.»
 

***


 —La Colometa callava y jo no volía mirarla per temor de llegir en sos ulls lo desengany que potser no gosava donarme ab paraules, y m'abocava al safreig a veure la fondaria que tenía y tirarmhi de cap si ella