Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per contrassenya y guía segura per no volcar may, ni en camins dolents, vol dir, que jo'm desfavoriría'l meu règimen d'home de be si seguís en aquesta casa, y vostès, los pochs ò molts díes que m'hi estés, me mirarían de reull, ò'm tindrían per traycioner que llevo la pau de les matexes mans que m'allargan lo pà que menjo y'm sustenta ab lo meu treball y'l meu decoro. Ara me'n aniré a fer la comedia fòra d'aquí, a qualsevol banda. Crèguim, que no dich mentida; sí que l'hauré de fer lo met y'l ximple, perque en lloch me coneguin qu'he tingut gosar per emprendarme de la filla dels meus amos!»
 «Míra, Peret, ja ho sé que tens moral y qu'ets un bon noy; per tal t'he tingut sempre. Però la meva filla, ja sabs qu'està compromesa ab l'hereu del senyor Arcís. Son gent conforme, tenen posició, y un pare y una mare han de procurar lo benestar dels seus fills; tu, ara com ara, tens la renda del rellotge: dotze hores de día y dotze de nit.»
 «Que fan vintiquatre: y aquestes dues mans que, en la una la tralla y en l'altra les brides, governo anch