Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nat alguna mirada de brillants demunt de la vostra persona? Tot de una'm repensava, no deya rès, y de un revoleyo de xurriaca feya exir tal salva d'espetechs que semblava que a la frisela del cap de vall hi dugués lo dipòsit dels fulminants. La pujada de Sant Feliu, la volavam; Coll Blanch, lo baxavam com un rayo; y'l campanar de Sans comensava a senyalar les dotze, que'l brunzir de la primera batallada'ns aconseguía a la plassa del Padró.
 En essent a la Rambla, ¡Mare de Deu, quin glatir més desassossegat lo del meu cor! ¡Quin saludo a morós als arbres, a la claror y al cel! ¡Quin Deu vos guart més enternit! M'hauría agenollat al mitx del passeig, si hagués gosat, y besant la terra: «hermosa, pulida, ciutat galana, ¡que n'ets de noble y de rica, guardant lo meu be! la Colometa d'en Perico!» li hauría dit.


***


 — Y està clar que'm vaig casar ab la Coloma. Son pare'm va dir: «La