crech que d'allavors ensà que no'ns poden veure a nosaltres los catalans, ni ells ni elles. Com que jo'ls hi deya: «Té de perdonar, madama, tinch compromís de finesa y de voluntat ab una barcelonina que's carteja ab lo sol. Cómpti sa senyoría si ha de ser hermosa y si n'ha de tenir de radi la seva boniquesa, que fins aquí, a Valencia, m'enlluherna y m'encega, que no'm dexa veure cap més cara guapa.» De sospirs y mirades enterbolides se n'havían creuat per aquexos ulls y n'han escoltat les meves orelles! Allò eran rendiments d'imatge. Y, veus? tan obsequiat, tan ennoblit ab aficions de primera classe... encara'l sogre no'm volía per pobre.
— Lo meu neguit era per tornar a casa. En essent a Molins de Rey ja perdía la serenitat. No pujava ànima viventa per la carreter aque no la escometés ab curiositat interessada y preguntadora. ¿Què haveu vist la Colometa maca? ¿que vos ha incli-
