nos ahogamos, esto es un torbellino!...»
«Senyores, no hi hà cuydado: no tengan angustia, qu'ara anem contra l'ayre y de competencia; déxinme aplacarli la vanitat, que'l vull fer venir avergonyit a bufarnos per la saga y a abanicarnos pel clatell ab recreyos de primavera.» Y axís arribavam a Valencia, ab lo passatge tan reexit, tan content, tan a cobro y en segur, després d'aquells vayvés y aquelles carreres esperitades, que's trobavan millor de salut y no ho volían creure.
De puros de l'Habana, regalos dels senyors, no'n demanis. ¡Y de les senyores! A casa, en una coxinera, ¡si n'hi tinch de guardapelos, soguilles, creuetes y petaques que may les he fetes servir!... ¿Vols que t'ho diga clar? Hi havía hagut passatgera que s'hauría tallat una trena rossa, ab tal que jo hagués volgut admetre'l regalo y recordarme d'ella... Però com que la morena de Barcelona era la que'm quebrantava'l sossego y me arrastrava l'orgull, jo era una fera per les demés senyores, tant andaluses com valencianes ò de Madrid; jo
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/71
Aquesta pàgina ha estat revisada.
