tat com una aroma, sentat a la banqueta manant set animals poderosos, nobles, de sanch bullenta, acalorada, desenfrenats per la carrera, seguits y voltats d'un polsím que semblava un núvol que'l treguessen de Barcelona portantlo fins a les portes del regne de Valencia, lo mateix qu'un llevant ab clins y ferradures! Al sentirme cridar a cada animal per son nom sens errarme, voleyant les xurriaques ab espetechs, ara donant una punta a la orella del un ò als brassos del altre, arribant per tot y aguantant aquella troca de brides que la meva mà semblava'l teler y la tralla la llensadora passant entremitx d'aquella tivantor de corretjàm qu'anava a parar al morro de cada bestia a rahó d'ambo per bigoti; al vèurem tant serè y tan ditxero obehit d'aquelles set fieres y ab la responsabilitat qu'arrastrava darrera meu, en aquella diligencia plena de senyoríu y gent d'influjo, m'hagueras dit: Tòcala, Perico: ets lo rey dels majorals. Corres més que la tempestat.
Los passatgers de vegades me cridavan esverats: «¡Don Pedro!» que
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat revisada.
