Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fortuna que porta pau y no clams de malastrugansa.»
 «Ay, fill meu, ¿que vols engrescar a la mare per tenir la filla segura? Me sembla que si't refias dels minerals per casarte, millor serà que no dexis les xurriaques: al menos menjaràs pà. Ab la llengua daurada y la butxaca de pobre, encara viuràs més malament.»
 «¿Es dir que'm dona'ls despatxos per pobre?»
 «Com ha de ser! ¿no veus que festejar y fer la fortuna tot d'un plegat no pot ser? Lo llegir te faría perdre l'escriure.»

***


 — Al cap de dues hores d'haver tingut aquexa entrevista, ja estava comensant la fortuna. Entrava de majoral a les diligencies combinades de Valencia.
 Si m'haguesses vist ab lo gech ab colzeres de vellut, mocador de pita al coll y un topaci com una gleva de vi ranci; sota la gorra de vellut lo mocador de seda ab un floch al cos-