Deu me valga! si ara ab lo pensament veig a sota terra unes mines que pujan catúfols y més catúfols xurriant or fos, que del degotall que se pert n'hi hà prou per comprar una monarquía! Y part ò partida de aquesta riquesa ha de ser per mi; los catúfols no paran, no sossegan ni de nit ni de díes; ja hi hà espera: fins que jo hi arribi, sigui ara, sigui més tart, aniràn abocant glopades d'or. Com que'm guía una idea y m'acompanya una voluntat enamorada, ja la conseguiré la riquesa. ¿Què hi fa que la Coloma no m'estimi? Té li diré, he guanyat tot aqueix dineral, pensant en tu; he baxat al cor de la terra, he suat sanch viva, m'he malmès la salut y la naturalesa per arrencarlo de la roca dura; pensant en tu, trobava flonja la pedra, amorós lo ferro que'm llagava les mans, perfumat y tebi l'ayre romàtich, clara y serena la foscor d'aquelles tenebres, amable'l treball y distret. Que treballant los he guanyat tants tresors: ningú hi ha patit més que jo per possehirlos; no son arreplegats ab usura ni a copia d'escanyar la miseria, com los de certa persona; es
