Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.








 Aquell día tremolat per la mare d'en Fèlix va arribar després de moltes temenses y esglays, d'esperanses y d'incertituts. Esra un diumenge d'Abril, clar, joyós, ab serenitat de cel, hermosura de sol y tantes coloraynes de matissos y verdor, que semblava qu'a dalt en les altures y abaix en la terra celebressin avingudes de festa, guarnides ab gales diumengeres. De quí sab ahont havían arribat coples d'aucells, los qui, posats en los branquillons dels arbres, axecat lo cap y obrint lo bech, guaytant assí y allí ab axerida movilitat, repassavan totes les fulles com si en cada una hi trobessin solfes