Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/86

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cantadores, trayentne passades falagueres, y'n dexavan d'altres perque l'oreig s'hi pogués lluhir y cantarles quan vingués de fer lo tom a l'hora baxa.
 Lo pavorós hivern, que tot ho asseca, ja s'havía despedit ab furientes ventades, com si al marxar hagués volgut endursen fins la pols de la terra, y'l placent Abril, obrint fonts y degotalls massa temps ensopits en somnis de gel, feya lliscar entre còdols y molsa cintes d'aygua vorejades ab ornaments d'escuma fonedissa. Olors primerenques, sanitoses y prou anyorades, tornavan a exir del bell mitx de la hermosura de les flors, escampades arreu ab copiosa abundancia, perque logressen gaudirne axís la mínima formiga, la espantadissa sargantana ò la dansadora papallona, com la senzilla pagesa y qualsevulla senyor ò jornaler que volguessen rebre l'obsequi que porta l'Abril, per satisfacció y recreyo de la gent de sentits delicats y per tota lley d'animals camperols que n'estan necessitosos per criansa y per salut, que's morirían potser de tristesa si la primavera no'ls galanegés