Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab flors oloroses y de colors bonichs.
 ¡Benehida primavera, alegría de Deu, que guarneix lo món y l'hermoseja omplintlo de maravelles cad'any noves y sempre més primoroses, per festa dels ulls, perque tots hi estiguem be, a pler y en pau y quietut!
 En Fèlix arribà a Llotja; l'Abril no portava gales per ell ni alegríes, boniqueses la terra, ni esplendors lo cel. No tingué que preguntarli rès sa mare. A la mirada plena de llàgrimes qu'aquesta li dirigí, va respondre:—Mare, so soldat. He tret lo número baix.—


***


 Lo varen vestir de coloraynes; gech blau, calses vermelles, guants verts y unes rengleres de botons que la meytat no cordavan rès, però que tots s'havían de fregar com si servissen.
 Li embargaren lo cos ab creueres de corretjàm y van assimilarli'l posat al dels demés quintos, encarca