Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/88

rantlo ab un corbatí de cuyro revingut.
 Y vinga passar moltes hores del día en exercici cantant uno, dos, y aprenent de treure la cama al mateix punt y distancia que'ls altres, com si fossen moguts per un sol impuls, — tiessos, enrampats, los brassos rígits, inactius y tots ab la vista fixa al cabo Losada, que portava'l compàs anant de reculons, com si s'hi divertís, entreguardant als qu'axecavan massa'l peu ò desviavan la fila, dirigíntloshi improperis mofers, si no hi queya alguna plantofada, cop de vayna ò altres severitats militars de forsa major.
 Un día qu'en Fèlix, aburrit de cantar la nombra y distret, avansava més que'ls altres, lo cabo Losada li donà una empenta, fentlo posar en línea, y ab son posat burleta li va cridar, somoguentlo ab les dues mans fortament agarrades a les espatlles:
 — ¡Si no vas á llegar antes que los demás, ¡tonto! ¡Firmes! que hoy es el día que empezaré á romperos las muelas á todos, por brutos. ¡Ojo! que á ti se te vendrá primero el