Un solo de cornetí refilava vibrant pels ayres; avisava l'hora de dinar. Menjavan a la francesa, a les cinch de la tarde, com los senyors de vida regalada. Una currua de ranxeros, estranyament vestits, xaparros, mal girbats, ab robotes amples de color neutre, que no s'hi coneixía la netedat ni la dexadesa, venían aparellats per lo samalé a les espatlles, sostenint la caldera del ranxo, que fumejava vapors clars ab olor relativament apetitosa.
Los grupos se desfeyan y's desbandavan los quintos, corrent en varies direccions, y tornavan luego, cadascú ab sa fiambrera, reunintse al vol de la marmita, parant la llauna, que un ranxero omplía a curull, d'una sola llosada abundosa, xurriant caldo vermellós y pallofes de sigrons.
En Fèlix y tots los de la companyía eran jovent català, d'ofici y de fàbrica; trempats, vius, axerits y donats a la boyra, sobretot en les estones del esmorzar, qu'allà, en la
