Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/93

 — De foch, de ranció y de galledes d'aygua no n'hi planyen.
 — ¿Que crema? Es fet expressament perque bufant se destríen les llunes.
 — Ay, la mare! com m'hi engrexaré ab aquest poti-poti de romesco bort. Me sembla qu'ab l'alimentació nacional, aviat podré donarme dos toms a la trinxa de les calses si no vull que m'arrosseguin.
 — Y considerando que tots nosaltres estem fets a dinar ab escudella y carn d'olla!
 — Aquí t'ho donan tot al primer plasso.
 — Ojo, tu! que'l cabo està allí rosegant una cua d'habano de quarto, y si'ns veu riure, que no li agafi la rauxa de l'altra vegada.
 — Noy, quin estil de sembrar narets! Jo pensava: veyam si ho tenen muntat pel sistema dels telègrafos que la vibrada que comensa a un cap no para fins al altre. Ja'm sentía ab cinch dits de més sobre la meva persona.
 — Ja té rahó, qu'aquí valen galones...
 — Déxaho córrer, Fèlix.