Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/96

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tadants, lo santoral del Calendari y les pobres mares dels soldats totxos ò encongits al sentir aquell desenfreno de reíres y votoas qu'esberlavan les penyes.
 Ben segur que no era feligrès d'enlloch, ni moro, ni li havía penetrat l'aygua santa per cap arrel del cap, que no temía ofendre lo sagrat ni lo profà. Pitjor que'l Furient, aquell gitano de Reus, tan mal parlat, que día sí día nó s'escaldava la llengua per esmenarse, ab consentiment de la Mitra de Tarragona, y dues vegades l'any li feya pendre'l raig al bullidor de Caldes, per acabar d'heure la entrega dels mals esperits renegayres qu'hi tenía encauats. Y que per blasfemo ni al infern va trobar acomodo perque no desencaminés als heretges condempnats de llengua enverinada.


***


 Quan lo cabo no tenía tabaco ja's tornava tractable: allavors, ab lo mitx riure als llavis, que semblava rialla de careta, sortida enfora no