més, demanava la petaca a qualsevol indivíduu, però sense perdre per axò la seva arrogancia ni'l to de nostre amo, qu'es comú entre les classes y particularment en los que parlan castellà. Y pegava bona falconada a la cajetilla, que s'hi conexía la mimva, perque feya'l cigarro que semblava que volgués una criatura. Gastava paper de la pantera; quan a la cantina li preguntavan si'l volía ample ò estret, responía: «Ancho, mujer, que se vea venir.» De debò la veyan venir la gorra'ls soldats. Com lo fumar dona goig y exida al bon humor, allavors se franquejava y ofería satisfaccions.
— El primer ímpetu — deya — lo tengo malo; pero después soy una malva.
— Home,—li contestava algun català axerit, — no hi comensi pel primer ímpetu; èntri pel cataplasma. —
Alguna ocasió ò altra s'havían de topar ab en Fèlix.
Per un motiu frívol, un no rès,
