Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/98

fatxenderíes de cabo, que quan més petit y mesquí es lo qui mana, més altaner y vanitós està de la seva autoritat.
Sobre si escombrava nèt ò confós, va comensar a abandonarlo en tals termes, que'l pobre Fèlix feya esforsos per contenir l'enceniment de la sanch, que li pujava al cap y li cegava'ls ulls.
—Eres un Adán; vuélve a barrer esto.—
En Fèlix tornà a escombrar un cop y un altre.
— Y lo estarás barriendo hasta que los cantos se queden lisos. ¡Maldita sea tu!...
— Cabo Losada, prou malehir.
— ¿Qué es esto? — va cridar lo capità Fuentes, qu'en aquell etzar se ficava al porxo.
— ¡Cuádrese! — va dir a n'en Fèlix, mirantlo severament. — Váya usted al cuarto de banderas. —
D'allí'l van acompanyar al calabosso. Un altre soldat va escombrar lo corredor del porxo. Lo cabo Losada no hi va tenir rès que dir. Los cantos del empedrat quedaren aguts com abans.