| Quel
|
Jo, que só un home sensat,
y, com sabs, faig més bondat
que 'l burro de 'n Xurabia.
Si sóch guapo, t' ho pot di'
lo que 'm vá passá a Manresa:
La filla d' una marquesa
se vá enamorar de mi.
No 's podía despreciar,
era rica, y de sanch blava,
pero, com qu' en tu confiava,
no m' hi vaig volgué casar.
Jo de casa, só 'l pubill,
y encar que molts de mi 's riuhen
y pe 'l barri sempre 'm diuhen
qu' a 'n a mi me 'n falta un grill,
l' enveja 'ls fa dí' aquet mót
perque quan varen quintarme
dos metjes van revisarme
y 'm van dir:—Vosté hi es tot.
Bé, ¿qué determinas tu?
qu' haig d' aná per' escombrerías.
|
