Vés al contingut

Pàgina:Un beneyt del cabas - juguet comich en un acte (IA unbeneytdelcabas481ribo).pdf/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 18 —
casi bé 'm fá sospitá,

Obrimla, mala centella...
«¡Oh mi hermosa, encantadora,
purísima y clara estrella,
niña la más dulce y bella,
a quien tanto mi alma adora.
Como prueba verdadera,
acéptame este regalo;
adiós, pues, niña hechicera,
el que en ti cree y espera,
Emilio Vidal y Galo.»
La carta ha caigut a n' ella,
y a 'n ella va dirigida...
¿de quí deu ser? no hi atino...
d' algun mosquit qu' ella estima;
no hi ha dupte; ¡mal rellámp!
are jo ja 'm penjaría.
Si are ella vingués...


ESCENA IX
Dit y QUEL.


Quel Si are ella vingués Manatxa,

ola, minyó.

Jepet ola, minyó. ¡Hont va aquet ximple!
Quel ¡Tu, guapo!...
Jepet ¡Tu, guapo!... Déixam estar.
Quel Noy, alguna vespa 't pica.
Jepet Donchs no acabis de picarme,

perque potsé 't picaría.

Quel Noy, si algú 't dona picadas,

y ab las picadas fort pica,
pica tu a n' aquell que 't piqui,
que 'l qu' es a mi, noy, no 'm picas.

Jepet ¡Quel, Quel!a mi, noy, no (Amenassantlo.)
Quel ¡Quel, Quel! Bé, no piquem més,

perque veig que 't picarías.
Jo que venía a trovarte
per donarte una noticia
que t' interessa moltíssim...