Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/13

len més?... Tot aixó, y lo que no recordo, vaig haverme de sentir d'aquella colla de mal educats!
  (Ab cert convenciment). Anem a dir, que'ls insults, si son dits en castellà no ofenen tant.
  Si tot s'hagués reduit a uns quants «piropos» més o menys amables, faría de molt bon explicar, però creguintho... ni en la célebre batalla de Covadonga, feu tant gasto de rocs, el gloriós exércit de D. Pelayo.
  (Saltant del llit y dirigintse al pùblich). Pobre cap meu! Qui li habia dir que ab el temps arribaría a servir de blanco! Y quina puntería que té la gent d'aquesta terra!
  (En Xinelles, se posa'ls pantalóns, colocantse a l' altre part de llit, de manera que'l pùblic no ho vegi, puig de lo contrari, l'escena resultaría quelcom grollera, lo que precisa evitar). D'una part, ho ting
ben merescut; sempre que m'he volgut ficar en política n'he sortit ab les mans al cap...
  La primera vegada que vaig intervenirhi, me traíren miserablement. Jo tenía allavors 20 anys y les noies de Mongat, el meu poble nadiu, estaven alló que se'n diu bojes per mi. Els escrivia cada
vers, capás d'enternir á un porter de cementiri. Quan una xicota estava trista, tothóm deia lo mateix: «Aquesta ja deu haver rebut una declaració
den Xinelles».
  No cal dir, que'l jovent del poble no'm podía veure ni en pintura. Com que no'ls en deíxava ni una... que fos guapa!
  (Ab certa tristesa). Doncs be, un dia, els del partit den Capeta — un que sempre era arcalde — organisarem un mitin de propaganda electoral y jo