més confiat qu'un municipal de punt, vaig exposar als demés oradors tot quant pensava dir durant el meu discurs.
El president ho va sapiguer y com que me la tenía jurada desde un día que m'atrapá fent l'ullet á la seva senyora, que per cert era molt guapa, va reunir als demès companys á fi de pregarloshi que glosessin els meus arguments... y dit y fet: quan vaig aixecarme pera fer us de la paraula... no sabía que dir... y en lloc de fer un discurs... vaig fer un paper ridícol!
(Posantse l'americana). A Mongat no's parlá d'altra cosa durant molts dies, y 'l pare (q. a. c. s. davant la continua burla de qu'era objecte per part de tots els veins, va aconsellarme que marxés del poble y dit y fet... cap á Mataró falta gent.
Allí varen recomenarme á una fábrica de mánecs d'escombra, que per cert era un negoci que 'n aquells temps donava tant ó més que avui el timo pel procediment dels perdigóns.
(Ab convenciment). Mataró, no sé si ho saben, deu la seva preponderancia als mánecs d'escombra; aixó de les «cebes», es de pocs temps ensá.
No obstant, jo no guanyava ni pera afeitarme un cop cada setmana, per lo qué 'mvaig decidir a queixarme al burgés, un tal D. Pere Cirera, home més ranci que'l llart barato, el qual, després d'escoltarme atentament, me doná la raó, una dotzena y mitja de satisfacciòns, un sens fi de seguretats de prosperar y després, pera completar les donacións... me va donar la llauna.
L'oncle de 'l hereu de cán Miseria, que vivia á
Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat validada.
