Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/16

com les rosses de fer postures, ho vaig deixar correr
  Mes jo, seguint els concells d'un altre regidor que si bé no había engrandit la botiga, s'habia fet en cambi una torreta a Vallcarca, me vaig apuntar com a soci en el «Círculo Liberal Barcelonés» — una agencia de colocacions, com si diguessim. — peró vaig fer tard!... totes les plasses estaven ocupades.
  (Ab marcada tristesa) Quins divuit mesos senyors!... Ne vatg fer de papers pera conseguir un destí!. ..Tots els de l'auca.
  Alló fou un veritable calvari. Fins al sereno del barri devia tres pessetes!...
  Per tot arreu no veia mes qu' anglesos!... Semblava talment que m'hagués traslladat a Cardiff o Liverpool!...
  (Pausadament) Per fi, un diputat de la majoria'm colocà a 'l Ajuntament de Reus... peró al poc temps — oh fatalitat maleida! — pujaba en Cánovas, y tots els lliberals quedarem cesants!
  Al últim, desesperat, vaig ferme republicá, peró'l meu primer discurs me valgué... sis mesos de presó! (Ab satisfacció). Aquella fou l'única temporada qu'he estat tranquil! Al menys ningú m'empaitava!
  El capellá de la «gabia» va explicarme durant el meu «veraneo» el programa de don Carles y jo, que davant les probabilitats de prosperar, lo mateix m'era don Carles que don Josep, me vaig deixar convencer.
  Al sortir de la «torra», me nombraren secreta