Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ri d'un circol tradicionalista ab 20 durets al mes y casa franca.
  Al poc temps, una morena del carrer d'Aribau feu que'm tornés tarumba per ella, peró quant faltava poc per portarla á la sacristía, un amic me digué que tothóm la coneixia per l'«Antiquaria» puig tots els vells verts hi teníen que veure... Y jo sense saberho! Si semblava l'ignocencia en persona!
  Quin xasco, senyors! De resultes d'aixó s'inventá la dita «á Barcelona no val á badar».
  (Mirant el rellotje). Ja's l'hora! (destapa una ampolleta y ab una cullera pren la medicina). Que's dolent aixó mare meva! Jo no sé perqué'ls farmacéutics planyen tan el sucre!
  (Passejantse). Doncs be, com que'ls socis del casino me gastaven brometes molt inconvenients (ab gravetat) y la meva dignitat no ho consentía, no'm quedá altre remei que dimitir el cárrec. Tot per una dona !
  No cal dir que la meva situació era, per no variar, en extrem apurada, y naturalmente, me fou forsós seguir els consells d'un «americano» de Ripoll, el qual m'assegurá que no hi havía en el mon país més hermós que la isla de «Calamaya» ont ell, en pocs anys hi feu una regular fortuna.
  Als 45 dies hi arribava.
  Allí, vaig coneixer á un general negre que aspipirava á la presidencia d'aquella República, una mena de república d'Andorra, si bé no tant important.
  Una revolució qu'esclatá al poc temps, l'elevá á tant alt lloc y com qu'ell m'estimava tant com