Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pot estimar un marit els quinze primers díes de matrimoni, en prova d'agraiment, me nombrá ministr ede Marina. Mai me n'he vist de més fresques. Sort que á Calamaya no hi había esquadra!
  Peró no obstant y aixó, els negres se revolucionaren perqué jo era l'únic ministre blanc del Gabinet y ells, tot ho volíen negre! Després d'una sagnanta lluita, sortiren ab la seva. Contin doncs, si la vaig passar negre!
  Com que d'ermilla no anava gaire á l'hora, no'm quedá altre remei que acceptar la proposició d'un aventurer francés, el qual m'oferí per 50 pesos una colecció de micos y lloros domesticats.
  Peró Calamaya era una terra molt petita, que si no fos pels dátils ningú la conexería; y dic era perqué va desapareixer are fa poc á conseqüencia d'un terratremol. Peró es alló, cada poble se distingeix per una cosa ó altre: Arenys per les atmetlles; Vilafranca per les coques; Paris per les... modes; Barcelona... pel monument den Pitarra y «El Siglo» per les dependentes. Oh les gracioses y sugestives dependentes «El Siglo!».
  Doncs be, davant l'impossibilitat de fer negoci á Calamaya, no'm quedá més solució que traslladarme á Cuba ab els meus simpátics companys — els lloros y els micos — que per cert n'hi havia un, que ballava la «farruca» millor que la Chelito y un lloro, més xerraire que'n Canalejas, que deia tres vegades seguides sense equivocarse «Navarrorreverter» «Navarrorreverter». Ah... també tenia una cacatúa que fumaba ab pipa, y una cotorra que no servía per res...
  Al arribar á la isla de les tragedies, me con