rahó, pels iniciats, entre'ls quals molts podríen oposar, ab una autoritat desconcertant pera nosaltres, infinides rectificacions a la manera com hauríem aplicat el nostre criteri de reformadors.
A fí de comptes, hem degut reconeixer, ja fa temps, que els textes antichs, si han d'esser tinguts com a materials d'estudi, convenen millor a n'aquest fí quan se reproduheixen documentalment, sense alterar la llur autenticitat. En bona hora podrèm dedicar-nos a n'aquest trevall d'interpretació, de comentari, de minuciosa crítica, quan tinguèm dels antichs textes Catalans bones edicions diplomàtiques, això es, reproduccions qui tinguin lloch dels documents (manuscrits y edicions primitives). Quan se té això ja's pot alterar el text ab qualsevol pretext més o menys ben intencionat; car aquells a qui interessi anar a beure directament de la font ja saben prescindir d'aquestes interpretacions, per encertades que síen desde determinats punts devista, y's reporten a les edicions series, documentades, les úniques qui a determinats estudis poden convenir.
Contentem-nos, donchs, en aquestes nostres edicions populars, de reproduhir els textes, en la millor forma, això sí, que'ls documents de que disposèm ens ho permetin; y entengui-s que'l preu mòdich d'aquests llibres pot esser ja suficient estímul pera que'ls qui vulguin fer-se coneixedors de la nostra antiga literatura trobin de moment tot lo que a llurs bons propòsits pugui convenir.
Y ara passèm a tractar dels textes qui formen aquest volúm novament editat, utilisant pera'l cas quasi tot lo que ja escriguerem a propòdsit d'ells en la esmentada edició.
Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
