Aquesta llegenda, els orígens de la qual han volgut alguns reconeixer en una faula india continguda dins el Mahabrata se'ns presenta per primera vegada en sa forma definitiva dins el Decameron de Johan Boccacci, hont constituheix la novella X At la darrera giornata.
La historia de Griselda apareix en la obra italiana exposada en termes qui difereixen ben poch d'aquests en que'l nostre Bernat Metge'ns la donà trelladada al català. Ab la circumsiancia de que aquesta traducció no fou feta sobre el text italià de Boccacci, sinó sobre una traducció llatina que Petrarca feu de la susdita novella.
Molts anys després, en Carles Perrault s'encarregà de tornar a son primitiu idioma'l conte de la Marquesa de Saluça, o sia la Grisélidis, conslituhint una narració en vers d'estil bon xich arlificiós, conformement al gust de la època, y en la qual està l'acadèmich francès ben lluny encara del camí de la immortalitat que'ls Contes de fades havíen d'obrir-li més endavant y que dèu enterament a n'ells.
Una traducció castellana, feta probablement sobre'l text del Decameron, fou intercalada per Joan de Timoneda en son Patrañuelo (vegi-s Patraña segunda); aquest llibre fou imprès per primera vegada en 1576, a Alcalà de Henares, y'l lector curiós podrà consultar fàcilment aquesta versió de Grisélida per figurar reproduhida la obra del llibrer-literat valencià en el volúm III de la colecció Rivadeneyra.
Tocant a la traducció catalana, degué esser feta pel secretari del rey En Joan d'Aragó, alguns anys abans de la composició de son famós Somni, per quant en el quart llibre d'aquest hi ha una referencia qui diu així: « ... La pa-
