Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nya e que no hauia altra sperança sino ell, segons li era stat manat.

Com Paris, sabuda la prcso de Viana, passa en
Vltra fnar.

Uengut Paris de Roma, troba aquella letra, e sabent que Viana staue en preso, dix que pus axi era que no seria daquiauant en loch hon ne sabes noues; e sabent que en Venecia hauia tres galeres qui anauen en Vltra mar, anassen per muntar en elles. E trobantles ja partides, pensa*[A 22 v]encara era aquella vna de les desauentures sues, e aqui spera nauili qui anas Vltramar. E sperant axi, scriui vna letra a Adoardo dela sua anada, en que li deya daquiauant speras dell com si fos mort. E molt li comana son pare e mare e la sua Viana. La qual letra Adoardo mostrant a Viana hac tanta dolor, e feu tanta complanta com si Paris fos mort. E romas molt trista en la preso, tenint present continuament la sua partida. Paris munta en vna galera ab son criat, *[K 22]e com fon en Vltra mar demana lo cami de Cata e de les Indies, e apres de parlar morisch tan be com si fos nat alli, e lescuder aximateix; e vestis com a moro e ab gran barba, cerca les Indies, e passa en les de Preste Johan, e aqui stech per algun temps e torna apres en la Terra Santa.

Com lo Dalfi desfressat passa en les terres del Solda
e alli fon pres.

En aquell temps, lo Papa, fort sancta persona e de bona vida, sabent que lo Solda de Babilonia feya gran guerra als crestians, acorda ab lo