Rey de França fer empresa o gran armada e venir sobre ell. E per excusacio millor de aço, acordaren que lo Dalfi de França, perque era molt discret e
virtuos e home de grans tractes, pres carrech de cercar e spiar la terra de Babilonia; lo qual, secretament com *[A 23]a pelegri, se parti sol del Dalfinat, tirant la via de Babilonia. E cercant la dita terra, lo Solda de Babilonia fon auisat e feulo pendre [e] metre en scura preso ab grans cadenes e ferros, e trames lo en Alexandria.
Paris, cercada la terra de Hjerusalem, tira vers
Babilonia, molt trist de la sua ventura, no hauent li romasos si no fort pochs bens. E tots jorns exia al deport dels jardins, on venien molts falcones del Solda. E hauia hi vn falco qui era malalt, e lo Solda amauel molt, e Paris dix los: « Aqueix falco me par que aja mal de pedra. » Digueren los falcones: « Moltes coses nauem fetes e no li val res. » Dix Paris: « Donauli daço que yous dare ab lo past e guarira si res li deu valer. » E los falcones donarenli lo que Paris los hauia dit e en pochs
dies lo falco fon be guarit. E aquests per aço prengueren gran amistat ab Paris, e lo Solda, per amor del falco e per lo be quels falconers li digueren dell, feu lo almirant.
e com ana per veurel.
Stant axi, vn jorn vengueren en [a]quell deport dos monjos de Ponent, e Paris pres gran amistat ab ells, e dix los: « Vo*[A 23 v]saltres haueu vist lo Sant