Pare: molt me marauell que ell comporta que mores sien senyors daquesta terra. » E la vn monjo dix: « Ara es stat descubert vn tracte que vn gran
baro de Ponent era passat deça per spiar aquesta terra e lo solda al pres, e al trames en Alexandria e mes en buna [sic] preso en gran dan e gran carrech de crestians. » E demanali Paris qui era; e lo monjo respos: « Lo Dalfi de Viana de França. » De que Paris fon molt alegre, mes nou *[K 23]mostra, e dix al monjo: « Gran plaer hauria de veurel, e si vos hi voleu venir ab mi parlarem ab ell, y no se la sua lengua, e vos sabeula. » Lo monjo essent content, Paris ana als seus amichs falconers dient los com ell sen volia partir e hauia mester vna letra de comendacio del Solda que pogues anar e star per tota sa terra. E aquests hagueren li letra molt fauorable, ab comendament que en tot loch hon fos li donassen posada la qual volgues e totes coses necessaries. E mana mes lo Solda donarli de vestir e moneda. Paris pres comiat del Solda e ana en Alexandria ab lo monjo.
Lo senyor de Alexandria, vist lo comendament, feu li gran festa, e li dona posada. E Paris, qui molt desijaua veure lo Dalfi, ana parlar ab les guardes, dient los com ell volia parlar ab lo Dalfi. Les *[A 24] guardes obriren la preso, e Paris e lo monjo entraren, e Paris dix al monjo li saludas lo Dalfi: e lo monjo dix al Dalfi les saluts de Paris e com era de cor e de voluntat crestia, e que no era vengut aqui sino per consolarlo. E volent saber Paris que era de Viana, feuli demanar si hauia muller ne
