Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

infants, e lo Dalfi pres se a plorar, e contali com hauia muller e vna filla que staue en preso; e conta la manera com ne perque staua presa. Les quals paraules, Paris posat donas a conexer no les entenia, li eren molt pl[a]sents de hoyr; e parlaren de moltes coses, tant, que al Dalfi dona de parer fos fora de preso lo temps que ab ells se aconsola. E partint se, Paris prega les guardes que ajudassen a passar la vida al presoner. E ells, per amor de Paris, millorarenli moltes vegades les viandes.

Com Paris tracta de desliurar lo Dalfi.

Un jorn, stant Paris parlant ab lo monjo, dixli: « Gran tala es aquest tan noble baro stiga pres, perque si vos volreu ajudarme, yol desliurare ab la ajuda de Deu e de la Verge Maria, mes dupte com sia en sa terra nom abandonas, e yo no he offici de que pogues viure, e perço abans de traurel volria me juras e prometes yo pogues viure en sa terra segons ma condicio. » Respos lo monjo: *[A 24 v] « Ab tot sia gran perill yo so prest a morir per tal empresa, e yo lin parlare de molta voluntat. » Aquell dia lo monjo ana a la preso e dix al Dalfi com aquell bon crestia lo volia traure de preso, mes duptaua com fos en sa terra nos oblidas dell. E lo Dalfi dix:

La offerta que lo Dalfi fa a Paris entre venint
lo monjo.

Molta raho es faça gracies a ell e a vos de tant gran offerta e de tant *[K 24] gran perill. E posat que yo poch tinch merescut ell fassa tant per