monjo.
Paris feu fer vela, e Deu donals tan bon temps
que james calaren fins a Barut, qui era de cristians. De que lo Dalfi hac molt gran plaer, e menleua moneda. E partint de aqui arribaren en Xipre,
don era Rey vn qui era stat deles partides de França, e conech lo Dalfi, e feuli gran festa, e li dona gran moneda, e dues galeres quil menaren fins *[A 25 v] Ay-gues-Mortes. E arribats enla ciuta[t] de Viana, fon feta gran festa per tota la sua terra .xv. joins. E Viana, la hon era, se alegra e pres consolacio.
la trames a pregar quel atorgas, e la sua
Lo Dalfi, ajustat son consell, dixlos: «Senyors: vosaltres per vostra cortesia haueu mostrat trobat pler de nostra venguda, perqueus prech façau *[K 25]a Deu e apres en aquest bon home crestia gracies, car ell ma desliurat e tret de preso. E vull que en vida e apres la mort mia haje la mia senyoria. » Perque tots los barons honr[a]ren molt a Paris. Paris totes coses ohia e james no parlaua sino morisch. E tots jorns vehia Adoardo, mes aquell nol conexia. E parlant vn jorn ab lo monjo, dixli: « Yous prech digau al Dalfi que aquella filla que te en preso vulla donarlam per muller. » E lo monjo dixho al Dalfi, lo qual respos era content, mas que no podia casarla per força; mes per mostrar la voluntat que tenia en complaurel, prega lo bisbe de Sant Lorenç ab lo