Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/150

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

qui james hauia parlat, en tant, que estech spantada. E no podent Paris sofferir aquella congoxa, dixli: « Senyora: tornau vostre pensament en alegria, que yo so Paris, lo seruidor vostre, lo qual Nostre Senyor vos ha portat perque dell siau seruida. Dexau de mes dolre, que ja es hora descanse vostra illustrissima sanyoria. »

Les rahons de Viana a Paris.


Cnexent Viana aquest ser aquell que tant desijaua, alterada per la nouitat de la cosa, stech no parlant sospesa en vn extasi tant gran, que be senyalaua lanima sua per la soberga alegria ocupada, les operacions sues no exercia, de que sa vida perillaua, fins que lo desig de ser ab qui amaua sforçat, dient: « Paris: ¿sou vos aquell per qui tota ma vida sospire? ¿Y es ver que tinch licencia de descansar en vostres braço[s]? ¿Y es content lo senyor mon pare yo sia vostra? O, Paris! ¿y ab tercer demanaueu vos yo fos vostra? ¿E no creu vos que ab totes mes forces he defesa per vos aquesta persona, yo sola contra tants enemichs? O, Paris! ¿y haueu pogut soferir vos ser me dauant y no saber yo qui ereu? O, mesquina! Major pena tinch recordar me de aquell poch temps que robat me haueu, que *[A 27 v]de tants anys que, vos absent, tinch en aquesta preso despesos. » E dient aquestes noues staua entre los braços de Paris, e girant se a Ysabell, deya:

Les rahons de Viana a Ysabel.

Ueniu, dolça germana, viniu: aci es lo molt amat Paris que hauem tant *[k 27]desijat. » E Ysabel vench, e, conexent lo, entre ells fon tanta la ale- gria