Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/151

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gria, que no es de poderse dir. Isqueren de la preso e trobaren lo monjo molt marauellat daquest[a] tant gran amistat. E tots quatre anaren al Dalfi. E lo Dalfi e la muller qui vaeren Viana, la qual hauia tres anys que no hauien vista, començaren de plorar. E lo *[A 28]Dalfi dix li:

Par la lo Dalfi a sa filla.


Filla: ya sabeu com aquest bon cristia ma desliurat de preso, e perço vos stimare lo atorgueu per marit. » Al qual Viana dix: « Senyor pare: yo so aparellada en fer vostra voluntat, e placieus perdonarme les coses passades hem doneu vostra benedictio. » La qual lo Dalfi beney, besan e [a]braçant la.

Com Paris descubri al Dalfi qui era.


Lauors, Paris, se agenolla als peus del Dalfi, dient li: « Molt alt e molt noble senyor: sapia la senyoria vostra que yo so Paris, vostre seruidor; lo qual Ventura gran ha portat en poder vos fer aquell seruey tant assenyalat per arribar en aquesta jornada, e perço suplich a vos, senyor, placia perdonar mes erres, restant a vostre manament com a vassal e seruidor vostre. » Vaent lo Dalfi que aquest era Paris, fon marauellat; tant, que vna hora stech que no poch res dir, mes ala fi tornat, lo leua de terra per la ma, besant e abraçant lo molt alegrament. E lo sendema lo Dalfi feu gran conuit, enlo qual foren molt[s] barons e cauallers de la terra sua; e lo pare e mare de Paris no poch alegres de