ments en us dins la escola provençal, emmatllevant al francès propriament tal, o llengua d'oil, aquells elements (les cançons) qui han servit pera atribuhir a la narració tota un primer estat o redacció en llengua francesa.
Afegirèm, pera acabar, que'l primer editor de Frondino e Brisona fou M. Paul Meyer, qui, abans que ningú, feu coneixer aquesta obra en la revista Romania (1901, volúm XX, pàgina 599) a la vegada que'ls demés materials qui formen el manuscrit número 487 (fonds espagnol) de la Biblioteca Nacional de París.
Ara de poch l'hem impresa nosaltres per segona vegada en el Novelari de la Nova Biblioteca Catalana en curs de publicació; y es aquest text meteix, establert en presencia del manuscrit original, el que a continuació donèm.
Se tracta aquí propriameni d'un llibre de cavalleríes, y
com a tal el classificà en Pascual Gayangos en son estudi posat al començament del volúm XL de la Colecció Rivadeneyra.
Segons el senyor Menéndez y Pelayo degué existir-ne d'aquesta Historia una primitiva versió poètica. L'origen del llibre, segons el meteix senyor, es provençal, havent-se traduhit al francès y d'aquest al castellà; en quant al text català li sembla independent del castellà, del qual n'existeixen també fragments d'una redacció aljamiada [1].
- ↑ Transcrits per n'Eduart Saavedra y publicats en la Revista Histórica, de Barcelona (1876, vol. III, pàg. 33), difereixen molt del text castellà imprès a Burgos.
