Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/16

del francés á fines del siglo XIV ó principios del XV». Sense disentir de tan autorisada opinió, ens hem de permetre fer notar que si, en efecte, la part narrativa, en vers, d'aquesta noveleta presenta un llenguatge plenament d'acort ab la tradició provençal vigent pera la poesía entre'ls catalans meteixos quan ja la prosa catalana s'era deslligada per complert dels preceptes de les Lleys d'amors, no pot dubtar-se de que l'autor (o traductor) de la narració fou un català, si'ns fixèm en la part epistolar de la meteixa, que pera res utilisa, ni en el llenguatge ni en la composició, cap element que no sigui ben propri de la nostra literatura. Es el meteix cas que ocorre en un autor tan personal com en Bernat Metge, de qui's coneixen obres en prosa y obres en vers: si aquelles són mostra la més clàssica de la nostra literatura catalana, les obres en vers d'en Metge estàn concebudes dintre'ls cànons estatuhits per la literatura provençal, única fórmula acceptada en aquells temps quan de poesía's tractava. Hem de creure, donchs, que'l traductor de Frondino e Brisona fou un català, encara que, pels versos de la narració utilisés un llenguatge evidentment mes provengal que català. Y dihèm traductor perque'ns sembla indubtable proba de que la noveleta fou originariament francesa, el fet de trobar-s'hi incloses « algunes cançons en francès».
 Sía lo que's vulgui, la Historia de Frondino e Brisona qu'hem cregut oportú fer entrar en aquest primer volúm reeditat de les Histories d'altre temps té un gran interès literari: com a novela sentimental, per revelar la influencia marcadíssima de la literatura italiana (tant, que alguns passatges de la darrera carta de Brisona a Frondino podríen esser atribuhits a la propria desconsolada Fiameta) y, com a narració poètica, per servirse dels procedi-