Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/35

 E no passa molt de temps que Griselde se emprenya, per la qual raho tots los seus sotsmesos stigueren ab engoxosa sperança. Apres eylla peri vna fiyla molt beyla, e jatsia que sos uessalls aguessen mes amat fiyl, empero no tant solament son marit, ans encara tota la ient ne hac fort gran pler.
 E apres hun temps que la fiyla fo deslatada, jatsia que lo dit Valter agues assats prouade *[A 34 v] la fe de la muyler, empero uolc la prouar e asseiar mes auant. E stant sol en una cambre cridale, e ab care trista dix li axi :
 « Be sabs tu, Griselde, e nom pens que per la present fortuna te sie oblidat lo stament del temps passat, be sabs tu encara en qual manera uenguist en aquesta case, e con est assats *[U 131 v] cara e molt amade a mi; mas no est axi cara als nobles homens de ma terra, maiorment despuys que comensist auer infants, car tenen se fort per eniuriats que sien sotsmesos a dona qui sie fiyla de pages axi com tu est. E es de gran necessitat a mi que desig auer pau ab eyls, que de ta fiyla faça no so que uolria, mas so que a eyls plaura; e couendramen a ffer cosa quem sera la pus trista e la pus dolorosa que io pogues fer, pero no ho uolria fer que tu no ho sabesses, perque vuyl que tu ho concentes e que hi aies aquella pasciencia la qual me prometist en lo començament de nostre matrimoni » Ladonchs Griselde, hoides aquestes peraules, sens mudament de color e de paraula, dix: « Tu est nostre senyor, e yo he aquesta fiyla tua som teus: fe de les tues coses axi con te plaura, car res no pot a tu plaure que a mi desplacia, car io no desig auer res ne he paor de perdre alguna cosa en aquest mon sino tu. Io he ficades aquestes coses en lo mig del meu cor, les quals iames no exiran per passament de lonch temps