Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/36

ne per *[A 35]mort: totes coses impossibles se porien abans fer quel meu coratge nos muderia. »
Ladonchs, Valter, fort alegre per la dita resposta, mas dicimulant ho con mils pogue, se perti deuant eyla demostrant que era fort trist.
E apres hun poch, tremesli hun dels seus algotzirs en lo qual eyl se fiaua molt (certificat de sa intencio e de ço que eyl entenia a fer) lo qual uinent a eyla gran hora de nit, li dix : « Senyora mia. perdonem e placiet que nom tingues en mal so que io forsadament he a fer. La tua sauiesa sab quina cosa es qui ha afer ab senyor el qual hom no pot contrestar per dura cosa e cruel que man esser feta. Mon senyor ma manat que io prengue aquesta infanta, e que aqueyla... »
Ab paraula estroncade lexas de parlar e de dir lo cruel ministeri que deuia exercir. Sospitosa era la fama del algotzir, sospitosa era la cara, sospitosa era la ora, sospitoses eren les paraules ab les quals iatssia que eyla clarament entenes que aquell deuia enar matar la sua dolsa e cara fiyla, empero no gita lagremes ni sospira gens, la qual cosa no solament fora stada *[u 132]molt dura a mare, ans ho fora semblantment a nodrissa. Puys ab bona care prenent linfanta, guardant la un petit, e besant aquella, beneyla e feu li lo senyal de la creu en lo front, e donala al algotzir, dient li : « Ueten, e en execucio met so que mon senyor *[a 35 v]te ha menat; mas prech te de una cosa, quet guarts que besties feres ne oceyls no deuoren ne mengen aquest petit cors, ab tal condicio pero que per mon senyor no sie menat lo contrari. »
E apres con lo dit algotzir sen fos tornat a son senyor e li hagues recitat so que per eyl era stat dit a la dona, e so que per eyla era stat respost, e li