Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/43

era ia a Ssaluça, que auia dit al marques lo iorn quel comte serie aqui. E Valter mana uenir Griselda al palau, a la qual, apres que deuotament fo uenguda deuant eyll, li dix: « lo he gran desig que aquesta donzella que hic sera dema a dinar sie reebuda honorablament, e los homens e les dones qui ab eyla uenen, e semblantment los meus qui seran en lo conuit, axi que sie feta honor a cascun de loch e de paraules segons sa dignitat: e yo en ma casa no he fembres qui sien abtes en fer aço, perque tu iatssia no sies be uestida, que sabs les mies maneres e costumes, pendras carrech de reebre e collocar les ostes segons que fer se deu. » Ladonchs Griselda respos: « No tant solament fare de bon grat, mas ab gran desig asso e totes aquelles coses que io sabre que a tu uendran en pler; e mentre que io uisque no sere huiada nem anuiare de fer so que tum manaries. E encontinent a manera de una seruenta comensa de endressar lo palau e de parar les taules e los lits, e de amonestar les altres companyes que li aiudassen.
 Lo die saguent a hora de tercia lo comte de Panico uench, e tota la gent se meraueyla de la ballesa e bones custumes de la donzella e del infant son ierma. E eren molts aqui los quals dehien que Valter sauiament e benauenturada hauia cambiat, e que are auia *[A 40] pus ioue e pus beyla muyler e pus noble que debans, e que auria fort bell cunyat.
 E dementre quel conuit se aparellaua, Griselde fo aqui continuament present, e sens que nos dona confosio ne uergonya de le deseuentura que li era esdeuenguda ne de la uestadura esquinsada que uestia, exi a carrera ab alegra cara a la donzella, dientli: « Senyora, be siats uos uenguda »; e puys acolli be tots los altres. E dementre que eylla alegra-