Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/44

ment aconipanyaua e reebia los conuidants ab plasents e gracioses paraules, e ordona lo palau maraueylosament en tal manera que tot hom, specialment los strangers, se mereueylauen com tan gran sauiesa e magestats de bones custumes se amagauen ius tal abit, e eyla nos pogues sadollar de loar en diuerses maneras la dita donzella e linfant son germa. Valter, con tot hom se deuia asseure a taula, giras enuers Griselde, e ab clara ueu denant tots, trahent sen quaix scarn deyla, dix: « Quet par daquesta mia sposa, es assats beyla e honesta? » « Cert hoc » dix Griselda « car io nom pens que en lo mon sen pogues trobar pus beyla ne pus honesta, e si ab aquesta no has pau e tranquillitat e uida benauenturada, nom pens que ab altre en lo mon la poguesses auer. E placia a Deu que axi sie que ab eyla uisques ab pau longament; mas de una *[U 134 v] cosa te prech et amo*[A 40 ]nest, que aquesta no uulles tractar axi con has tractada laltre, car aquesta es pus ioue e nodrida pus delicadament, e nom pens que ho pogues axi soffrir. »
E Ualter esgordant la alegria e constancia de Griselde la qual tantes uagades cruelment auia offesa sens raho, e auent pietat de la indigna fortuna que li auia feta sofrir, no ho pogue sostenir, e dix: « O Griselde, assats coneguda e esprouada a mi la tua amor e feeltat; nom pens que deius lo cel sie algu qui tant grans experiencies haie audes de amor coniugal. » E dient aquestes paraules, fort alegrament e ab gran cupiditat abressa la sua cara muller; la qual per la nouitat daquest fet staua uergonyosa axi con sis leuaua de dormir que agues somiat alguna cosa desplasent, e dixli: « Tu est solament ma muyler, altre non he auda ne aure; sapies que aquesta quet penses que sie ma sposa es ta fiyla, e