Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquest quet penses que fos mon cunyat es ton fiyl. Are has cobrat ensemps totes les coses que en diuerses partides cuydaues auer perdudes. Jo uuyl que sapien tots aqueyls qui creyen lo contrari, que yo no son stat impiados ne cruel marit, ne he uolguda condempnar, mas prouar; ne he volgut matar mos fiyls, mas amagar aquells. »
 E Griselde hoynt aquestes peraules, de gran guoyg torna mig morta, e per sobres de pietat exi quaix fora de son seny, e ab alegres lagrames leixas *[A 41] enar sobre sos fiyls e abrassant aquells e fatiguantlos ab basaments spessos, banyals lurs cares ab piadosos gemagaments e sospirs.
 E encontinent les altres dones qui aqui eren despuylaren alegrament Griselda daqueyles pobres uestadures que uestia, e arrearenla de les sues uestadures acustumades e la ornaren fort altament e maraueylosa.

 Aqui hac tota la ient gran guoig e alagria; e en aqueyl iorn fo feta maior festa e pus sollempne celebracio que no lo die de les noces. E puys per molts anys uisqueren abdosos ab gran pau e concordie. E Valter feu uenir a casa sua Janicola sogre seu fort pobre, al qual eyl no auia dat semblant quel preas res perso que no fos fet empetxament a la experiencia que eyl uolia fer assa muller; e feuli molt gran honor e molt de be. Puys colloca sa fiylla en magnifich e honest matrimoni; e apres sos dies lexa son fiyl senyor e successor de la sua terra [1]

  1. En el ms. A acaba aquí la narració; el ms. U sol conté la lletra-epíleg del traductor a Madona Guimerà.