Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/81

Per greu dolor quels pren,
Ez ab gran marrimen
Mescleron lur sgart
*[v.]Tan trist que crey que part
Non hac en tot lur cors,
Que dedins e defors
No sentis dolor gran.
E Brisona ploran,
Ab vis mout doloros,
Ffech .j. plant angoxos
E respos en axi:
« Amics dous, pus de mi
Te vols axi lonyar
Per honor gasanyar
En pahis tan londa,
Die te que mon cor va [n a]
Doloros marrimen
Qui, ploran e planyen,
Maucira de tristor.
Amics, tu as mamor,
No say quet vas sercan,
Queu tenc per tan presan
Tieu cors, per ma fe,
Que no volgra per me
Ffessets aytal assay;
Mas pus vey ca tu play
Tal honor conquerer
Dieu prec ten leix auer
Tot so que ton cor vol:
Mas, lassa, tant me dol,
Amics, sta partida,
Que cascun jorn marrida
Viuray tro queu te veya,
E no crey ja quenveye
De veer nul hom me prenda,