Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/82

Ans te faray de renda
Mil sospirs cascun jorn,
Tro veyel teu retorn,
Lequals prech Dieu que sia
Breument, si com volria
Ton cor el meu desira.
Mas, per tal que delira
E del greu desconort
Quen axi mon cor mort
E met en amergor,
E per tal quel gran plor
On per tu eu viuray
Nom meten en smay,
Prec te quem vulles far
*[f. 37]Sagrament de seruar
Tostemps leyaltat ferme,
Car eu te jur que ferme
Te seray ses cor vari. »
E pres vn breuiari
On, axi com dit ha,
Juret, pausan la ma.
E Frondino apres
Ffet axi com ades
Brisona lach raquist.
Puys dix ab semblant trist,
Brisona: « Ayço faras:
Amies, tu portaras
Le neyr el vert per mi
Ez eu [per] tu axi. »
Frondino dix: « Quem plats,
Ayço e quant vullats,
Senyora, ben complir. »
Es ab mant greu sospir
Ellal det vn joyel
Gentil, ricos e beyll,