Que per samor portes;
Ez ell me par quel des
Vn joliu anell daur;
Mas li seu cabeyli saur
Que semblauon daurat
Eron tan scampat
E tirat e malmes
Sobrel seu vis, qui es
May pur que nuylla flor,
Que la pus gran dolor
Del mon me pres del veure,
Car no poriets creure
La pietat ques era.
Puys, ab dousa manera,
Cascun pres son comiat,
Lun ab lautrabrassat
Mas res nos pogren dir,
Car li coral sospir
El gran dol que fasia
Cascus los o toylia.
Mes anans que partis
Del tot li ach tremis
Ffrondino cest ca[co]miat
Per missatge celat,
Quil fayt saubia tot:
*[v.]Virelay.
La doleur gran que jay au departir
De uos veoyr, douce dame donour,
Me fayt muer tota ma joyan plor,
E le poo[y]r de mon las corps falir.
Las! je ne say quant reue[n]oyr poray
Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat revisada.
